Conjugador de verbs francesos

Com conjugar un verb francès

L’eina està en català, però els verbs que conjuga són sempre francesos: els temps i els modes es mostren amb el nom francès, amb l’equivalent català entre parèntesis.

1. Escriu el verb en infinitiu a Verb francès (infinitiu), per exemple prendre, se lever o s’asseoir. Els accents són opcionals: ceder troba céder i etre troba être. Mentre escrius, els verbs coincidents apareixen com a botons sota el camp.
2. Prem Conjuga o la tecla Retorn. També pots fer clic a un dels verbs d’exemple que hi ha al costat de Prova:.
3. Llegeix el resum: Grup, Es conjuga com (el verb model que segueix el mateix patró), Auxiliar, Participi de present i Participi passat.
4. Sota el resum, cada mode es mostra en targetes, una per temps: indicatiu, subjuntiu, condicional, imperatiu, participi, infinitiu i gerundi.
5. Marca Forma pronominal (se …), Forma negativa (ne … pas) o Femení (elle, concordança) per veure el verb en aquestes formes. Per a verbs com monter, sortir o passer, un menú Auxiliar et permet triar entre être i avoir.
6. Copia tots els temps copia tota la conjugació com a text sense format, per exemple per enganxar-la en targetes d’estudi o en una lliçó.

Què contenen les taules

L’eina conjuga tots els temps i formes no personals del francès, 24 en total:

• Indicatiu: présent, passé composé, imparfait, plus-que-parfait, passé simple, passé antérieur, futur simple i futur antérieur.
• Subjuntiu: présent, passé, imparfait i plus-que-parfait, cadascun amb que (qu’il davant de vocal).
• Condicional: présent, passé i el «passé 2e forme» literari (j’eusse aimé).
• Imperatiu: présent i passé, per a tu, nous i vous.
• Participi, infinitiu i gerundi: présent, passé i les formes compostes (ayant fini, avoir fini, en ayant fini).

Els temps compostos es formen amb l’auxiliar correcte. La majoria de verbs fan servir avoir. Un petit grup de verbs intransitius de moviment o de canvi d’estat (aller, venir, naître, mourir, tomber, rester…) i tots els verbs pronominals fan servir être, i llavors el participi passat concorda amb el subjecte: elles sont allées, nous nous sommes assises. Els verbs pronominals en què el pronom reflexiu és un complement indirecte mantenen el participi invariable: ils se sont parlé.

L’elisió s’aplica allà on toca: j’aime, je n’ai pas aimé, qu’il s’asseye. Els verbs que comencen per h aspirada es reconeixen, de manera que l’eina escriu je hurle i je ne hais pas, però j’habite.

Com funciona el conjugador

En lloc d’emmagatzemar milions de formes ja fetes, l’eina aplica les regles que ensenyen les gramàtiques. Uns 80 models de conjugació cobreixen tota la llengua: el primer i el segon grup regulars, els canvis ortogràfics del primer grup (placer, manger, appeler, jeter, acheter, céder, protéger, employer, payer) i els verbs irregulars del tercer grup (prendre, venir, craindre, connaître, recevoir…). Un índex d’uns 2.400 verbs habituals, elaborat per a aquesta eina, indica quin model segueix cada verb.

Si escrius un verb que no és a l’índex, es conjuga a partir de la terminació (per exemple, com aimer, finir o prendre) i una nota et demana que en comprovis el resultat.

La reforma ortogràfica de 1990

Les rectifications orthographiques de 1990 són opcionals i les dues grafies són correctes. Quan s’apliquen, una nota sota el resum mostra la grafia de la reforma: je cèderai al costat de je céderai, il étiquète al costat de il étiquette, il connait sense circumflex i assoir per a asseoir. Les taules fan servir la grafia tradicional, que la majoria de manuals encara imprimeixen.