Comprovador d'anys de traspàs

Com comprovar un any de traspàs

1. Escriu un Any de l‘1 al 99999, per exemple 2028. En obrir la pàgina s’omple l’any actual, i Aquest any hi torna.
2. Fes clic a Comprova (o prem Retorn). La resposta s’actualitza mentre escrius.
3. Llegeix el veredicte i, després, els detalls: Dies de l’any (365 o 366), Dies del febrer, el dia de la setmana en què El 29 de febrer cau en, l’Any de traspàs anterior, l’Any de traspàs següent i la resposta segons l’antic Calendari julià.
4. A Per què: la regla gregoriana, pas a pas, l’eina mostra les divisions que ha fet, de manera que pots seguir el raonament o reutilitzar-lo en una resposta de deures.
5. Per obtenir una llista, omple Des de i Fins a a Llista els anys de traspàs d’un interval i fes clic a Llista els anys de traspàs. L’eina els compta, indica els anys de segle que s’han exclòs, i Copia copia la llista. Un interval pot abastar fins a 10 000 anys.

La regla de l’any de traspàs

El calendari gregorià, que s’usa gairebé a tot el món, aplica tres proves:

• Un any divisible per 4 és de traspàs (2024, 2028)…
• …tret que sigui divisible per 100, i llavors és un any comú (1900, 2100)…
• …a menys que també sigui divisible per 400, cas en què torna a ser de traspàs (2000, 2400).

En codi, és (year % 4 === 0 && year % 100 !== 0) || year % 400 === 0. En un cicle de 400 anys, la regla dona 97 anys de traspàs en lloc de 100, de manera que l’any de calendari mitjà dura 365,2425 dies. L’any solar (tròpic) dura uns 365,2422 dies, per la qual cosa el calendari gregorià només es desvia un dia cada 3 000 anys aproximadament.

Els calendaris julià i gregorià

El calendari julià, introduït per Juli Cèsar l’any 46–45 aC, feia servir una regla més simple: tot any divisible per 4 és de traspàs, també els anys de segle. El seu any mitjà de 365,25 dies és uns 11 minuts massa llarg, i al segle XVI el calendari anava 10 dies enrere respecte de les estacions. El papa Gregori XIII ho va corregir el 1582: després del dijous 4 d’octubre va venir el divendres 15 d’octubre, i es va afegir l’excepció dels anys de segle.

L’adopció va ser gradual. Els països catòlics com Espanya, Portugal i Itàlia hi van passar el 1582, i França el desembre d’aquell mateix any. Gran Bretanya i les seves colònies, entre les quals els futurs Estats Units i parts del Canadà, van esperar fins al 1752, quan després del dimecres 2 de setembre va venir el dijous 14 de setembre. Rússia va canviar el 1918 i Grècia el 1923. Quan l’eina diu que els dos calendaris no coincideixen (1700, 1800, 1900, 2100…), és exactament el tipus d’any que complica les dates antigues. Per als anys anteriors al 1582, l’eina aplica la regla gregoriana cap enrere (el calendari gregorià prolèptic), que és la convenció de la norma ISO 8601 i de la majoria de programes.

Curiositats sobre el 29 de febrer

• Un any de traspàs té 366 dies, o 52 setmanes i 2 dies, de manera que una data avança dos dies de la setmana l’any després del 29 de febrer (en lloc d’un).
• Una persona nascuda el 29 de febrer només fa l’aniversari real un cop cada quatre anys (de vegades vuit, al voltant del 1900 o del 2100). Aproximadament 1 persona de cada 1 461 neix aquell dia. Molta gent ho celebra el 28 de febrer o l‘1 de març els anys comuns; la data legal per assolir una edat depèn de la llei local.
• El cicle gregorià de 400 anys té exactament 146 097 dies, que són un nombre enter de setmanes (20 871). Per això el calendari es repeteix cada 400 anys, dies de la setmana inclosos.
• El proper any de segle exclòs és el 2100: no hi haurà 29 de febrer de 2100.