Sudoku

Com jugar a sudoku aquí

1. Tria una Dificultat (Fàcil, Mitjà, Difícil o Expert) i fes clic a Quadrícula nova. Es genera un enigma nou al teu navegador en una fracció de segon.
2. Selecciona una cel·la fent-hi clic o tocant-la, o amb les fletxes. La fila, la columna i el quadre de 3 × 3 de la cel·la seleccionada queden ombrejats, i les cel·les amb el mateix número es ressalten.
3. Introdueix un número amb els botons de números o amb les tecles de l‘1 al 9. Esborra (o Retrocés) buida la cel·la.
4. Activa Notes (o prem N) per escriure petites anotacions a llapis en lloc de respostes. En col·locar una resposta, aquell número s’elimina automàticament de les notes de la mateixa fila, columna i quadre.
5. Comprova mostra en vermell les cel·les que no coincideixen amb la solució. Pista omple la cel·la seleccionada o, si ja és correcta, corregeix una cel·la errònia o en revela una de buida. Desfés (o Ctrl+Z) retrocedeix pas a pas.
6. Imprimeix obre el diàleg d’impressió del navegador amb només la quadrícula a la pàgina: pràctic per a un enigma de paper i llapis al tren.

El cronòmetre funciona mentre la pàgina és visible. La partida en curs es desa en aquest navegador, de manera que pots tancar la pestanya i reprendre-la més tard. El teu millor temps per a cada nivell es conserva quan acabes sense pistes.

Les regles

Una quadrícula de sudoku té 81 cel·les repartides en nou files, nou columnes i nou quadres de 3 × 3. Omple cada cel·la buida amb una xifra de l‘1 al 9 de manera que cada fila, cada columna i cada quadre contingui exactament una vegada cada xifra. Les xifres en negreta són dades de partida i no es poden canviar. Si poses una xifra que ja apareix a la mateixa fila, columna o quadre, les dues cel·les es tornen vermelles a l’instant.

Com es fan les quadrícules

Cada enigma comença a partir d’una quadrícula completa omplerta a l’atzar. Després s’eliminen cel·les en parelles simètriques, i després de cada eliminació un solucionador comprova que l’enigma continuï tenint exactament una solució. Si una eliminació permetés una segona solució, la cel·la es torna a posar. Per això mai no cal endevinar.

• Fàcil (unes 37–38 xifres donades) i Mitjà (unes 30–31 xifres donades) sempre es poden resoldre amb les dues tècniques bàsiques que es descriuen a continuació.
• Difícil (unes 26–30 xifres donades) necessita més que aquestes tècniques bàsiques.
• Expert (unes 23–24 xifres donades) elimina tantes cel·les com és possible mantenint una única solució, de manera que calen llargues cadenes de deducció.

Tècniques de resolució

• Únic nu: una cel·la en què només una xifra encara és possible, perquè les altres vuit ja apareixen a la seva fila, columna o quadre.
• Únic ocult: una xifra que només pot anar en una cel·la d’una fila, columna o quadre, encara que aquella cel·la tingui altres candidats.
• Parelles i trios: dues cel·les d’una unitat que només poden contenir les mateixes dues xifres «bloquegen» aquestes xifres; elimina-les de la resta de cel·les de la unitat.
• Alineació: quan tots els candidats d’una xifra en un quadre estan en una fila o columna, aquesta xifra es pot eliminar de la resta d’aquella fila o columna.

Les notes són la clau de les quadrícules Difícil i Expert: escriu tots els candidats i ves-los eliminant a mesura que avances.

Una breu història

Els enigmes de col·locació de números van aparèixer als diaris francesos a finals del segle XIX. La forma moderna es va publicar el 1979 a la revista nord-americana Dell Pencil Puzzles and Word Games amb el nom de «Number Place», probablement dissenyada per Howard Garns. L’editorial japonesa Nikoli la va popularitzar a la dècada del 1980 amb el nom de sudoku («les xifres han de ser úniques»), i va arrasar als diaris de tot el món els anys 2004–2005.