Simulador de daltonisme

Com utilitzar el simulador de daltonisme

1. Deixa una imatge a la zona indicada o fes-hi clic per triar un fitxer (JPG, PNG, WebP, GIF…). També pots fer clic a Fes servir una imatge d’exemple per carregar una carta de proves amb tons i parells de colors que se solen confondre.
2. Tria el Tipus de deficiència de la visió del color: Protanopia, Deuteranopia, Tritanopia, les formes més lleus Protanomalia, Deuteranomalia i Tritanomalia, o Acromatòpsia.
3. En els tres tipus anòmals, ajusta la Gravetat del 10 % al 90 %.
4. Escull una Vista: Una al costat de l’altra mostra la imatge original i la simulada l’una al costat de l’altra; Lliscador les posa una sobre l’altra perquè puguis arrossegar la divisió per la imatge.
5. Fes clic a Baixa la imatge simulada per desar el resultat com a PNG.

La imatge no surt mai del teu dispositiu: es llegeix i es processa al navegador. Les imatges molt grans es redueixen a 1600 píxels pel costat més llarg perquè la simulació sigui àgil.

Els tipus de daltonisme

La visió normal del color es basa en tres tipus de cèl·lules cons, sensibles a les longituds d’ona llargues (L, «vermell»), mitjanes (M, «verd») i curtes (S, «blau»).

• Protanopia i protanomalia: els cons L falten o estan desplaçats. Els vermells es veuen més foscos i es confonen amb els verds i els marrons. Al voltant de l‘1 % dels homes tenen cadascuna de les formes.
• Deuteranopia i deuteranomalia: els cons M falten o estan desplaçats. La deuteranomalia és, amb diferència, la deficiència més freqüent: afecta cap al 5 % dels homes d’ascendència europea, i el vermell, el taronja, el groc i el verd es tornen difícils de distingir.
• Tritanopia i tritanomalia: afecten els cons S. Es barregen els blaus amb els verds, i els grocs amb els rosats. És poc freqüent (molt per sota del 0,1 %) i afecta per igual homes i dones.
• Acromatòpsia (monocromatisme de bastons): cap con funciona, de manera que el món es veu en tons de gris, sovint amb sensibilitat a la llum. Afecta aproximadament 1 persona de cada 30 000. La simulació mostra només la lluminància de la imatge.

En conjunt, aproximadament 1 home de cada 12 i 1 dona de cada 200 tenen alguna forma de deficiència de la visió del color vermell-verd.

Com funciona la simulació

L’eina fa servir el model fisiològic de Machado, Oliveira i Fernandes (2009), «A Physiologically-based Model for Simulation of Color Vision Deficiency», IEEE Transactions on Visualization and Computer Graphics 15(6). Els autors van publicar una matriu 3 × 3 per a cada deficiència i per a cada gravetat de 0 a 1 en passos de 0,1; l’eina usa la gravetat 1 per als tipus «-opia» i interpola entre els passos publicats per als tipus anòmals.

Aquestes matrius estan definides per a RGB lineal. Per això cada píxel es descodifica d’sRGB a llum lineal, es multiplica per la matriu, se’n limiten els valors i es torna a codificar en sRGB. Aplicar les matrius directament sobre valors codificats amb gamma, com fan molts filtres ràpids, enfosqueix massa els vermells. L’acromatòpsia fa servir els pesos estàndard de lluminància sRGB (0,2126, 0,7152, 0,0722).

Una simulació és una aproximació. La visió del color varia d’una persona a l’altra, i una pantalla no pot mostrar exactament el que percep algú altre. Utilitza-la per detectar problemes i, si pots, confirma’ls amb usuaris reals.

Consells per a un disseny apte per a daltònics

• No et basis mai només en el color: afegeix etiquetes, icones, patrons o subratllats.
• Evita els parells vermell/verd per a estats bo/dolent; el blau/taronja és molt més segur.
• Mantén una diferència de lluminositat marcada entre els colors que s’han de distingir. Comprova-ho amb Acromatòpsia: si dues àrees es veuen del mateix gris, a moltes persones els costarà.
• Prova gràfics, mapes, insígnies d’estat i errors de formulari, no només fotos.