Divisor de despeses de viatge

Com utilitzar el divisor de despeses de viatge

1. A Persones, escriu els noms de tothom qui va al viatge. Afegeix una persona afegeix una línia; × en treu una (sempre es queden almenys dues persones).
2. Si vols, introdueix una Moneda (opcional) com $, € o CAD. Només serveix per etiquetar els imports, de manera que funciona amb qualsevol moneda.
3. A Despeses, omple un bloc per despesa: una Descripció, qui l’ha pagada (Pagat per), l’Import, i a Es reparteix entre marca les persones que la comparteixen. Per defecte, tothom està marcat; desmarca qui no hi ha participat, per exemple, una persona que s’ha saltat un sopar. Afegeix una despesa afegeix un bloc i × en treu un.
4. Consulta els resultats mentre escrius: el Total gastat, la Mitjana per persona, el nombre de Transferències per saldar, i després Qui paga a qui i la taula de Saldos amb el que ha pagat cada persona (Ha pagat), la seva Part i el seu Saldo.
5. Copia el resum o Baixa .txt per compartir el resultat en un xat de grup o per correu electrònic. Comença de nou esborra la llista.

Les persones i les despeses es desen automàticament en aquest navegador (emmagatzematge local), de manera que pots tancar la pàgina i afegir despeses més endavant durant el viatge. No s’envia res a cap servidor.

Com es calculen els saldos

Cada despesa es divideix a parts iguals entre les persones marcades, fins al cèntim. Quan un import no es divideix exactament, els cèntims sobrants van a les primeres persones del repartiment, de manera que les parts sempre sumen exactament l’import (10,00 repartits entre tres donen 3,34, 3,33 i 3,33).

• Part = la suma de les parts d’aquesta persona de totes les despeses
• Saldo = pagat − part. Un saldo positiu vol dir que el grup deu diners a aquella persona; un de negatiu vol dir que ella en deu al grup.

Els saldos sempre sumen zero: tot allò que algú ha pagat per als altres és exactament el que aquests altres li deuen.

Com es trien les transferències

En lloc que tothom torni els diners a tothom per cada despesa, l’eina salda els saldos directament. Fa servir un mètode voraç: qui deu més paga a qui se li deu més, tant com sigui possible; i després ho repeteix amb els nous saldos. Això requereix com a màxim una transferència menys que el nombre de persones, i en els casos habituals dona el nombre mínim de transferències. En algunes combinacions poc habituals, un arranjament més enginyós podria estalviar una transferència, però trobar el mínim real és un problema difícil que rarament val la pena.

Exemple. El Pau paga 90 de benzina i la Marta en paga 120 de queviures, tots dos repartits entre les tres persones. En Jordi paga 45 per a unes entrades de museu només per al Pau i per a ell mateix. El total és 255. La part del Pau és 30 + 40 + 22,50 = 92,50, de manera que el seu saldo és −2,50; el de la Marta és 120 − 70 = +50,00; el de Jordi és 45 − 92,50 = −47,50. Dues transferències ho salden tot: en Jordi paga 47,50 a la Marta i el Pau n’hi paga 2,50.