Generador d'etiquetes hreflang

Com fer servir el generador hreflang

1. A Versions lingüístiques, introdueix una fila per cada versió de la pàgina: un Codi d’idioma com ca, ca-ES o fr-CA, i la URL de la pàgina absoluta d’aquesta versió. Fes servir Afegeix un idioma per afegir més files.
2. Si vols, omple la URL x-default (opcional), la pàgina que es mostra als visitants l’idioma dels quals no coincideix amb cap de les teves versions.
3. Tria el Format de sortida: Etiquetes HTML link, Mapa del web XML o Capçalera HTTP Link.
4. Llegeix les Comprovacions i després Copia o Baixa el codi. Posa el mateix conjunt complet a totes les pàgines de la llista.
5. Per auditar una pàgina publicada, obre Comprova les etiquetes existents d’una pàgina, enganxa el que serveix ara la pàgina i escriu-ne la URL. L’eina enumera les entrades que falten, les que sobren i les que no coincideixen.

Carrega un exemple mostra una configuració de quatre versions lingüístiques amb un x-default.

Tot es fa al teu navegador: les URL que escrius no s’envien a cap servidor.

Què fa hreflang

hreflang indica als cercadors que diverses URL són versions del mateix contingut per a idiomes o regions diferents, de manera que a cada persona que cerca se li mostri la que li correspon. No canvia el posicionament ni redirigeix ningú: només ajuda Google i Yandex a triar quina versió mostrar als resultats. Bing es basa sobretot en l’etiqueta meta content-language i en l’atribut lang.

Cada valor és un codi d’idioma ISO 639-1 (dues lletres, com de), seguit opcionalment d’una regió ISO 3166-1 alpha-2 (com AT per a Àustria). També s’accepta una escriptura, com zh-Hant. La regió no es pot fer servir sola: CA vol dir català, no Canadà. Per al francès del Canadà, escriu fr-CA. Aquesta eina valida les dues parts amb llistes de codis incorporades, les escriu amb les majúscules habituals (en-US, encara que escriguis EN_us) i detecta errors clàssics com en-UK (el Regne Unit és GB) o codis retirats com iw per a l’hebreu (ara he).

Els tres formats de sortida

• Les etiquetes HTML link van al <head> de cada versió. És l’opció més senzilla per a pàgines web normals.
• El mapa del web XML posa les anotacions al teu mapa del web: una entrada <url> per pàgina, cadascuna amb totes les alternatives mitjançant xhtml:link. Manté l’HTML lleuger i és més fàcil de gestionar en llocs grans.
• La capçalera HTTP Link és per a fitxers sense <head>, com els PDF. El teu servidor envia la capçalera juntament amb el fitxer.

Fes servir un sol mètode per pàgina. Combinar-los és possible, però augmenta el risc d’errors.

Reciprocitat: la regla que gairebé tots els llocs obliden

Les anotacions han de ser bidireccionals. Si la pàgina A diu que B és la seva versió en francès, B també ha d’apuntar a A, o els cercadors ignoren el parell. A més, cada pàgina s’ha d’incloure a si mateixa. La manera més senzilla de fer-ho bé és posar exactament el mateix bloc a totes les versions, que és el que genera aquesta eina. El quadre Comprova les etiquetes existents d’una pàgina compara les etiquetes actuals d’una pàgina amb el teu conjunt i informa dels enllaços de retorn que falten, de l’autoreferència absent i de les URL que difereixen, per exemple per una barra final o per http en lloc de https.