Analitzador d'espectre d'àudio

Com fer servir l’analitzador d’espectre

1. Prem Activa el micròfon i permet l’accés quan el navegador ho demani. L’espectre es posa en moviment tan bon punt entra so.
2. Per analitzar un enregistrament, deixa un fitxer d’àudio a la zona d’arrossegament (MP3, WAV, OGG, FLAC…) i prem Reprodueix el fitxer. Sents el fitxer mentre s’analitza.
3. Tria una Visualització: Barres, Línia o Espectrograma (cascada), que es desplaça de dreta a esquerra i mostra com canvia l’espectre amb el temps.
4. Tria l’Eix de freqüències: Logarítmic (com sent l’oïda: una octava ocupa la mateixa amplada a tot arreu) o Lineal (els mateixos hertzs per píxel, útil per als harmònics i les freqüències altes).
5. Ajusta la Mida de la FFT i el Suavitzat per canviar detall per estabilitat (vegeu més avall).
6. Prem Congela per mantenir la imatge actual i llegir-la amb calma, i després Reprèn. Atura allibera el micròfon i tanca el motor d’àudio.

Les lectures sota el gràfic donen la Freqüència de pic (el component més fort per sobre de 20 Hz), la Nota més propera amb la seva desviació en cents (La4 = 440 Hz), el Nivell de pic i la Resolució de l’anàlisi.

Què mostra l’analitzador

Un analitzador d’espectre descompon un so en les seves freqüències amb una transformada ràpida de Fourier (FFT). Cada bloc de mostres es converteix en una llista de «bins», i el bin k es troba a k × freqüència de mostreig ÷ mida de la FFT hertzs. L’alçada de cada barra és l’energia d’aquella banda, en decibels respecte a l’escala completa digital. El navegador aplica una finestra de Blackman abans de la FFT, de manera que una ona sinusoïdal pura a fons d’escala marca uns −14 dB i no 0 dB: els valors serveixen sobretot per comparar freqüències entre si, no com un sonòmetre absolut.

La freqüència de pic es refina entre dos bins amb interpolació parabòlica, de manera que és més precisa que l’espaiat dels bins per si sol. Mostra el component més fort, que normalment, però no sempre, és la nota que sents: en una nota greu de baix o en una veu, el segon harmònic pot ser més fort que el fonamental.

Mida de la FFT, resolució i suavitzat

La Mida de la FFT defineix la resolució en freqüència: a 48 kHz, 2048 punts donen uns 23 Hz per bin, 8192 en donen 5,9 Hz i 32768 en donen 1,5 Hz. Una FFT més gran separa millor les freqüències properes i les notes greus, però necessita un fragment d’àudio més llarg (32768 mostres són uns 0,7 s), de manera que reacciona més lentament als canvis ràpids. Per a la parla i la bateria, de 1024 a 4096 va bé; per afinar, per a notes de baix o per buscar un brunzit, fes servir 16384 o més.

El Suavitzat fa la mitjana de cada fotograma amb els anteriors. A 0 veus cada parpelleig; cap a 0,8 la imatge és tranquil·la i més fàcil de llegir. L’espectrograma fa servir les mateixes dades, amb colors del negre (fluix) passant pel porpra i el vermell fins al groc i el blanc (fort).

Usos pràctics

• Trobar un brunzit de la xarxa elèctrica (50 o 60 Hz i els seus harmònics) o un bucle de terra que xiula.
• Comprovar quines freqüències destaquen en un instrument, una veu o una ressonància d’una sala abans de tocar un equalitzador.
• Provar un altaveu o uns auriculars amb un escombratge d’un generador de tons i buscar-hi valls i pics.
• Veure el tall d’un fitxer MP3: molts arxius de baixa taxa de bits s’aturen cap als 16 kHz.