Generador de tons

Com fer servir el generador de tons

1. Abaixa primer el Volum. El control lliscant comença al 20 %, que és un nivell còmode a la majoria de dispositius. Posa’t els auriculars només després d’haver sentit el to a través seu a un nivell baix.
2. Escriu un valor a Freqüència (Hz), arrossega el control lliscant logarítmic de sota o tria una nota a Nota. S’accepta qualsevol valor de 20 Hz a 20.000 Hz, inclosos decimals com 432,5 Hz.
3. Tria una Forma d’ona: Sinusoïdal, Quadrada, Dent de serra o Triangular.
4. Prem Reprodueix. El botó es converteix en Atura. Mentre sona el to pots canviar la freqüència, la forma d’ona i el volum, i el so ho segueix a l’instant.
5. Fes servir Una octava més avall (÷2), Una octava més amunt (×2), −1 Hz i +1 Hz per fer passos ràpids i precisos.

Sota els controls, l’eina mostra la Nota més propera (amb la seva desviació en cents), el Període d’un cicle i la Longitud d’ona a l’aire. El so se sintetitza en directe amb el navegador mitjançant l’API Web Audio; no es baixa cap fitxer d’àudio i no sona res fins que prems Reprodueix.

Les quatre formes d’ona

• Sinusoïdal: un to pur amb una sola freqüència i sense harmònics. És el senyal de referència per a proves d’audició, comprovacions d’altaveus i mesures acústiques.
• Triangular: conté només harmònics imparells que decauen de pressa, de manera que sona molt semblant a una sinusoide, però una mica més brillant, com una flauta suau.
• Quadrada: harmònics imparells que disminueixen lentament (1/n). Sona buida i vibrant, com un videojoc antic, i és molt més forta que una sinusoide al mateix nivell de pic.
• Dent de serra: tots els harmònics, que decauen com 1/n. És la forma d’ona més brillant i «metàl·lica», i el punt de partida de molts sons de sintetitzador.

Com que les ones quadrades i de dent de serra porten més energia, l’eina les reprodueix automàticament més fluix que una sinusoide a la mateixa posició del control lliscant, de manera que canviar de forma d’ona no et sobresalta.

Freqüència, notes i longitud d’ona

Les notes musicals fan servir el temperament igual amb La4 = 440 Hz. Cada semitò multiplica la freqüència per l’arrel dotzena de dos (uns 1,0595), i cada octava la duplica: La3 són 220 Hz, La5 són 880 Hz. La fórmula és f = 440 × 2^((n − 69) / 12), on n és el número de nota MIDI. La llista Nota cobreix les 88 tecles d’un piano, des de A0 (27,5 Hz) fins a C8 (4186 Hz).

Un cent és una centèsima de semitò. Quan escrius una freqüència que no és exactament una nota, l’eina t’indica quants cents es troba per sobre o per sota de la més propera, cosa útil per comprovar referències d’afinació com els 432 Hz.

El període és 1 / f (2,27 ms a 440 Hz) i la longitud d’ona és la velocitat del so dividida per la freqüència, amb 343 m/s per a l’aire a 20 °C. Un to de 50 Hz té una longitud d’ona d’uns 6,9 m, cosa que explica per què els greus es comporten de manera tan diferent en sales petites.

Seguretat auditiva

Els tons purs fatiguen i les freqüències altes poden ser fortes encara que semblin fluixes. Mantén el volum baix, sobretot per sobre dels 2 kHz i amb auriculars, i fes pauses. Surt un avís quan el control lliscant passa del 60 %. Recorda que el control lliscant d’aquesta eina només defineix el nivell del senyal: el volum del dispositiu el multiplica.