Amplificador de volum i normalitzador d'àudio

Com amplificar o normalitzar un fitxer d’àudio

1. Deixa un fitxer d’àudio a la zona d’arrossegament o fes-hi clic per triar-ne un. L’eina el descodifica i mostra els seus Nivells originals: Pic, RMS i Sonoritat (aprox.).
2. Tria un Mètode: - Amplifica una quantitat fixa: mou el control lliscant de Guany (dB), de −12 a +30 dB. - Normalitza el pic: la mostra més forta s’ajusta al Pic objectiu (dBFS), −1 dBFS per defecte. - Normalitza la sonoritat (LUFS aprox.): la sonoritat mitjana s’ajusta a la Sonoritat objectiu (≈ LUFS), −14 per defecte.
3. Deixa activat el Limitador (evita la saturació) tret que vulguis el guany en brut. El seu Sostre del limitador (dBFS) és −1 per defecte.
4. Consulta el Guany aplicat, el Pic de sortida i la Sonoritat de sortida (aprox.) previstos. Apareix un avís en vermell si el resultat se saturés.
5. Prem Previsualitza per escoltar-ho, després tria el Format i prem Exporta. Reprodueix el resultat i prem Baixa.

Els decibels, en poques paraules

L’àudio digital es mesura en dBFS, decibels relatius a l’escala completa: 0 dBFS és el valor més gran que un fitxer pot desar, i tota la resta és negativa. Cada +6 dB dobla l’amplitud; +10 dB sona aproximadament el doble de fort. Un guany de +6 dB en un fitxer que té el pic a −3 dBFS portaria el pic a +3 dBFS, que no es pot desar: els cims de l’ona es tallen. Això és la saturació (clipping), que se sent com una distorsió aspra.

El Pic és la mostra més alta. L’RMS (arrel de la mitjana dels quadrats) és la potència mitjana de tot el fitxer, que s’assembla més a com de fort sona. Un pòdcast parlat pot tenir el pic a −1 dBFS amb un RMS d’uns −20 dBFS: la diferència entre tots dos és el rang dinàmic.

El limitador

Per fer més fort un àudio fluix del que permeten els seus pics, aquesta eina fa servir un limitador amb anticipació. Veu cada pic 5 ms abans que arribi, abaixa el guany suaument just el necessari per mantenir-lo per sota del sostre i es recupera en uns 100 ms. Els pics curts (consonants, cops de bateria) es controlen mentre la resta rep tot l’augment. Si el limitador ha de fer 10 dB o més, la música sona plana i «aixafada», així que escolta la previsualització. El sostre de −1 dBFS deixa marge per a la codificació MP3, que pot crear petits excessos.

Normalització de la sonoritat (aproximació)

Els serveis de reproducció en continu i les emissores normalitzen a una sonoritat en LUFS mesurada amb el mètode ITU-R BS.1770: uns −14 LUFS per a Spotify i YouTube, −16 per a molts pòdcasts, −23 per a la televisió europea (EBU R128). Aquesta eina mesura una aproximació: aplica la porta de BS.1770 (blocs de 400 ms, ignorant els silencis i els passatges fluixos) a la potència del senyal simple, però sense el filtre de ponderació K que redueix els greus i reforça els aguts. Per a la veu i la majoria de música, el valor és a un o dos dB d’un mesurador de LUFS real; el contingut ric en greus marca una mica alt. Fes servir un mesurador específic quan una especificació de lliurament exigeixi una xifra exacta.