Visor hexadecimal de fitxers

Com fer servir el visor hexadecimal

1. Deixa un fitxer a la zona de dipòsit o fes-hi clic per triar-ne un. Funciona amb qualsevol tipus i mida: el fitxer es llegeix en petits trossos a mesura que desplaces la vista, de manera que una imatge de disc de 4 GB s’obre tan de pressa com una icona de 4 KB.
2. Llegeix els quadres Fitxer, Mida i Tipus detectat. El tipus ve dels primers bytes del fitxer (el seu «nombre màgic»), no de l’extensió.
3. Desplaça la vista amb la roda del ratolí, arrossega el control Posició al fitxer, o fes clic a la vista i fes servir les fletxes, Re Pàg/Av Pàg, Inici/Fi i Ctrl+Inici/Fi.
4. Fes clic en un byte per seleccionar-lo. Arrossega, o fes Maj+clic, per seleccionar un interval. El quadre de sota mostra l’inici, el final i la longitud de la selecció, el valor a l’inici de la selecció decodificat com a nombres, i la selecció com a text UTF-8.
5. Escriu un desplaçament a Vés al desplaçament i fes clic a Vés-hi: 0x1F0 o 1F0h és hexadecimal, 496 és decimal, i +16 i -0x10 es mouen en relació amb el byte actual.
6. Per cercar, escriu a Cerca, tria Text (UTF-8) o Bytes en hex i fes clic a Cerca el següent o Cerca l’anterior. La cerca dona la volta en arribar al final del fitxer, i la coincidència es selecciona.

Com es llegeixen les tres columnes

Cada fila mostra 16 bytes. La columna de l’esquerra és el desplaçament del primer byte de la fila, en hexadecimal. Les columnes del mig són els bytes mateixos, amb dos dígits hexadecimals cadascun (de 00 a FF), amb un buit més ample després del vuitè byte. La columna de la dreta mostra els mateixos bytes com a ASCII: els caràcters imprimibles de l’espai (0x20) a la titlla (0x7E) es mostren tal com són, i la resta de bytes com un punt. Aquesta és la disposició d’eines clàssiques com xxd i hexdump -C.

Interpretació dels nombres

La taula decodifica els bytes a l’inici de la selecció com els tipus habituals de mida fixa: enters amb signe i sense signe de 8, 16, 32 i 64 bits, i nombres de coma flotant IEEE 754 de precisió simple (float32) i doble (float64). Cada tipus es mostra en Little-endian (el byte menys significatiu primer, usat pels processadors x86 i ARM i la majoria de formats de fitxer de Windows) i en Big-endian (el byte més significatiu primer, usat pels protocols de xarxa, els fitxers de classe de Java, PNG i JPEG). Si el fitxer és massa curt per a un tipus, la cel·la mostra un guionet. Els enters de 64 bits es calculen amb exactitud, més enllà del límit de 2^53 dels nombres de JavaScript.

Signatures de fitxer

La majoria de formats binaris comencen per una signatura fixa: PNG amb 89 50 4E 47 0D 0A 1A 0A, PDF amb %PDF-, ZIP (i per tant DOCX, XLSX, JAR, EPUB i APK) amb PK 03 04, els executables ELF amb 7F 45 4C 46, els executables de Windows amb MZ. L’eina comprova unes seixanta signatures d’imatges, àudio, vídeo, arxius comprimits, tipus de lletra, executables, bases de dades i documents. Quan cap no coincideix, indica si l’inici del fitxer sembla text UTF-8.