Generador d'UUID

Com utilitzar el generador d’UUID

1. Tria la Versió de l’UUID: v4 (aleatori) per a identificadors totalment aleatoris o v7 (ordenat per temps) per a identificadors ordenats per temps.
2. Indica la Quantitat d’UUID que necessites, d‘1 a 1.000.
3. Si vols, activa la sortida en Majúscules o treu els Guions si el sistema al qual els destines espera la forma compacta de 32 caràcters.
4. Fes clic a Genera i després copia la llista al porta-retalls o baixa-la com a fitxer .txt amb un UUID per línia.

Què és un UUID?

Un UUID (Universally Unique Identifier), també conegut com a GUID en el món de Microsoft, és un valor de 128 bits que serveix per identificar alguna cosa sense necessitat d’una autoritat central que repartiu números. Normalment s’escriu com a 32 xifres hexadecimals en cinc grups separats per guions, amb el patró 8-4-4-4-12, per exemple f47ac10b-58cc-4372-a567-0e02b2c3d479. La primera xifra del tercer grup és la versió, i la primera xifra del quart grup codifica la variant (8, 9, a o b per als UUID estàndard).

Com que qualsevol ordinador pot crear un UUID de manera independent amb una probabilitat de col·lisió negligible, els UUID s’utilitzen molt com a claus primàries de bases de dades, identificadors de petició i de correlació als registres, noms de fitxer per a càrregues, claus d’idempotència per a API i identificadors en sistemes distribuïts on diversos servidors creen registres alhora.

Versió 4 o versió 7

Les dues versions estan definides a la RFC 9562, l’estàndard del 2024 que va substituir la RFC 4122.

L’UUID v4 és gairebé totalment aleatori: 122 dels seus 128 bits provenen d’un generador aleatori, i els 6 bits restants contenen la versió i la variant. No revela res sobre quan ni on es va crear. La probabilitat de col·lisió és tan petita que caldria generar uns 103 bilions d’UUID v4 per arribar a una probabilitat d’un entre mil milions d’un sol duplicat. Tria v4 quan vulguis identificadors opacs que no portin cap informació.

L’UUID v7 comença amb una marca de temps Unix de 48 bits en mil·lisegons, seguida de la versió, la variant i 74 bits aleatoris. Com a resultat, els UUID v7 generats més tard s’ordenen després dels generats abans. Això importa molt per a les bases de dades: les claus v4 aleatòries s’insereixen en posicions escampades d’un índex d’arbre B, cosa que provoca divisions de pàgines i una mala localitat de la memòria cau, mentre que les claus v7 s’afegeixen prop del final, molt com un enter autoincremental. Tria v7 per a claus primàries i per a tot allò que vulguis ordenar per data de creació. Tingues en compte que l’hora de creació es pot llegir d’un UUID v7, de manera que evita’l quan aquesta informació temporal sigui sensible.

Aleatorietat i seguretat

Aquesta eina utilitza el generador de nombres aleatoris criptogràficament segur del navegador (l’API Web Crypto), no Math.random(), que no està dissenyat per ser impredictible. Els UUID es generen en local al teu dispositiu i no s’envien ni es registren mai en cap servidor, de manera que ningú més no veu mai els valors que crees.

Tot i així, un UUID és un identificador, no un secret. No et refiïs només d’un UUID impossible d’endevinar per protegir un document privat o un enllaç de restabliment de contrasenya; combina’l amb una autenticació adequada i una caducitat.

Opcions de format

La forma canònica és en minúscules amb guions, i la RFC 9562 recomana la sortida en minúscules. Alguns sistemes, com les eines de Windows més antigues o certes bases de dades, mostren els GUID en majúscules, i alguns formats d’emmagatzematge prefereixen la forma de 32 caràcters sense guions. Totes dues opcions només canvien la representació textual; el valor subjacent de 128 bits és idèntic, i la majoria d’analitzadors accepten totes aquestes formes.