Generador d'imatges provisionals

Com fer una imatge provisional

1. Introdueix l’Amplada (px) i l’Alçada (px), de 1 a 10 000 píxels. La vista prèvia i la seva relació d’aspecte s’actualitzen a mesura que escrius.
2. Escriu un Text, o deixa’l buit perquè s’hi imprimeixi la mida, com ara «1200×630».
3. Tria el Color de fons i el Color del text.
4. Deixa la Mida de la lletra (px) a 0 per obtenir una mida automàtica que s’ajusti a la imatge, o introdueix una mida en píxels. Tria un Tipus de lletra.
5. Tria el Format: PNG, JPG, WebP o SVG, i fes clic a Baixa la imatge.

Per crear moltes mides alhora, obre Lot de mides habituals, marca les mides que necessitis (o fes servir Selecciona-ho tot / No en seleccionis cap) i fes clic a Baixa les mides seleccionades (ZIP). Cada imatge fa servir els colors, la lletra i el format de més amunt; quan el text és buit, cada imatge mostra la seva pròpia mida.

Quin format has de triar

• SVG és el més lleuger (unes poques centenes de bytes sigui quina sigui la mida) i es manté nítid amb qualsevol zoom. És ideal per a maquetes, prototips i plantilles HTML. El text fa servir una lletra del sistema, de manera que l’aspecte pot variar lleugerament entre ordinadors.
• PNG dona píxels exactes, sense pèrdua. Tria’l per a eines de disseny i quan cal un mapa de bits real.
• JPG genera fitxers petits per a mides grans i s’accepta a tot arreu, fins i tot en sistemes de gestió de continguts antics.
• WebP és més petit que PNG i JPG i l’admeten tots els navegadors actuals.

Els formats ràster estan limitats a uns 16,7 milions de píxels (per exemple 4096 × 4096), el llenç més gran que els navegadors poden codificar. L’SVG no té aquest límit.

Mides habituals del lot

Les mides dels anuncis segueixen les unitats estàndard de l’IAB que fan servir la majoria de xarxes publicitàries; les mides per a xarxes socials coincideixen amb les recomanacions de les plataformes principals.

Per què fer servir imatges provisionals?

Les imatges provisionals reserven l’espai exacte que ocuparà una imatge abans que existeixi la imatge real. Així, dissenyadors i desenvolupadors poden comprovar una maqueta, provar els punts de ruptura adaptables o ensenyar a un client on aniran els elements visuals sense haver de buscar fotos d’arxiu. Imprimir les dimensions a la imatge deixa clar quina mida espera cada espai, i un gris neutre manté l’atenció en la maqueta i no en el contingut.

Com que aquesta eina crea fitxers reals, els pots fer servir sense connexió, desar-los en un repositori o arrossegar-los a una eina de disseny, sense dependre de cap servei extern d’imatges provisionals que podria caure o rastrejar els visitants.